donestechart

accessos, usos, contribucions i desitjos de les dones tecnòlogues artístiques. una visió glocalitzada des de Catalunya.

Núria Vergés Bosch

 

ANTECEDENTS I ESTAT ACTUAL:

 

A partir dels anys 70 creix l'interès al voltant de la relació entre les dones i les tecnologies , i amb això, incrementa el volum de recerca, pràctica, reflexió i debat al voltant d'aquestes qüestions. Aquest interès creixent cal lligar-lo als feminismes i els moviments d'alliberament de les dones que es desenvolupen amb força a partir dels anys 60, i, també, guarda relació amb la recerca i reivindicacions prèvies feministes que treballaren per la visibilització del paper de les les dones en la ciència i per la denúncia de les seves condicions de desigualtat.

A partir dels anys 90, el desenvolupament i ús creixent de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, ha situat l'àmbit tecnològic en el pla de l'interès general de les nostres societats, i, així també,  governs, empreses, institucions acadèmiques, artistes i moviments socials han realitzat importants esforços per recollir i generar informació sobre les tecnologies i indagar en les seves implicacions per a les seves activitats i la societat.

D'una manera similar parteix i evoluciona l'interès, debat  i reflexió per conèixer la relació entre les dones i les activitats artístiques, i sobretot, també a partir dels anys 90, amb l'auge de les noves tecnologies de la informació i el desenvolupament del ciberfeminime, les relacions entre les artistes i les tecnologies generen noves visibilitzacions i interessos en relació a aquest col.lectiu de dones tecnològogues.

Des dels feminismes, doncs, s'han anant generant noves perspectives en el seu estudi i pràctica, que més enllà de visibilitzar i reivindicar el paper de les dones en el desenvolupament tecnològic  i artístic també han qüestionat els àmbits tecnològics i les relacions desiguals entre gèneres que s'hi desenrotllen. I, més enllà d'això, també han qüestionat el paper i les deficiències del tractament de les tecnologies en la mateixa recerca, literatura i art feminista.

A Catalunya, i a l'Estat Espanyol, tot i que ha vist la llum tardanament respecte altres països occidentals, aquest desenvolupament i interès per la relació entre les dones i tecnologies, i també entre les dones, les tecnologies i l'art, , també ha estat creixent i, sobretot a partir de finals dels anys 90, existeixen suficients informacions que fan possible i interessant el seu estudi en un marc comparat. De totes maneres, les informacions i dades públiques, actualment existents, sobre la participació de les dones en les tecnologies és força limitada, poc longitudinal i molt variada segons el l'àmbit geogràfic i, pel que fa a les dones artistes és difícilment disponible més enllà d'articles i informes concrets. Per això  necessita, encara, d'investigacions en profunditat que permetin conèixer  la realitat de la relació entre les dones i les tecnologies, i , sobretot, per a col.lectius específics com les dones tecnològues en el món de l'art.

Al maig del 2006, conjuntament amb l'Eva Cruells i l'Alex Hache, vam iniciar un procés de recerca social activista que perseguia indagar en algunes qüestions difícilment estudiables amb la informació pública existent i generar, així, noves informacions sobre les vies d'accés de les dones a les tecnologies, els usos i pràctiques que portaven a terme, els impactes que les tecnologies podien tenir en elles i els seus desitjos de millora.

Aquesta voluminosa recerca, que a més de revisar la literatura, documentació i estadístiques existents en la matèria, generà una gran quantitat d'informació qualitativa a través de qüestionaris, entrevistes en profunditat i grups de discussió, constitueix la base inspiradora i documental d'aquesta recerca.

Així mateix, les dones tecnòlogues que realitzaven activitats artístiques participaren en aquest estudi i es realitzà un important esforç de recerca en aquest àmbit que, pel volum de nova informació generada i la manca d'informacions prèvies s'ha considerat especialment interessant de continuar de forma profunda i sistematitzada.

 

JUSTIFICACIÓ DE LA RECERCA

 

La majoria de publicacions, estadístiques i anàlisis que relacionen les dones amb les tecnologies remarquen, visibilitzen, o simplement mostren, les desigualtats de gènere, encara existents, en els móns i la pràctica tecnològica.

Quant a l'ús de les noves tecnologies a nivell global, però concretament a Catalunya, encara s'observen importants desigualtats entre homes i dones que situen els percentatges d'ús de les dones bastant per sota dels percentatges per els homes. Tot i que sembla que els usos de tecnologies creixen, exponencialment, en les generacions més joves, tant per dones com per homes, la situació actual de desigualtat vertical i horitzontal continua sent preocupant

[1]

.

En els sectors i ocupacions marcadament tecnològiques els percentatges de dones es redueixen encara més, de manera que  només al voltant d'un 20% de les persones que treballen en el món de les tecnologies i similars són dones. No hi ha cap dona al capdavant de les empreses, centres de recerca o comunitats desenvolupadores del software lliure més importants del món

[2]

. Si ens fixem en les dades de formació, no sembla que apuntin a gaires canvis positius per les dones doncs la formació reglada també pateix una manca de participació de les dones tant a nivell de nombre d'estudiants com de professorat, i, així l'àmbit d'estudis universitaris de ciència i tecnologia mostra percerntatges globals de participació de les dones per sota del 30%

[3]

.

Així doncs, el panorama que ens ofereixen la gran majoria de dades i informacions públiques mostren una baixa participació de les dones en les tecnologies i una constant de desigualtat de gènere que no és gaire esperançadora.

Ara bé, si anem al detall d'algunes dades genèriques sobre la ciència i la tecnologia, i com també mostren alguns estudis i recerques socials que han intentat obrir la categoria genèrica de ciència i tecnologia, s'ha mostrat que hi poden haver especificitats i participacions diverses de les dones en algunes disciplines específiques com és el cas de l'arquitectura, el disseny gràfic o la comunicació audiovisual que mostren xifres de participació de les dones superiors al 40%.

A més d'això, algunes recerques i publicacions, com sobretot les que provenen del constructivisme feminista, han fet un esforç considerable per sortir dels paradigmes establerts i assenyalar altres tecnologies i altres usos tecnològics on les dones hi són presents en percentatges molt més elevats

[4]

. Aquest és el cas de la telefonia, del teletreball, les treballadores dels xips i, com no, de les tecnologies domèstiques.

Així doncs, el fet que la majoria de dades i informacions públiques, que es recullen i sistematitzen,  es fixin en aquelles tasques, professions i feines més considerades, i mostrin percentatges de participació de les dones tan reduïts, per una banda, ens porta a  intentar indagar en les vies d'accés i participació de les dones en el món tecnològic, i , per altra banda, el fet que hi hagi tantes dones tecnòlogues en els “altres” àmbits tecnològics ens porta a intentar visualitzar aquelles participacions poc visibilitzades perquè intuïm que també poden amagar velles desigualtats, però també noves claus de participació i formes d'ús de les tecnologies rarament explorades i igualment necessàries.

Amb les poques dades que existeixen, però, aquells tipus d'estudis i professions tècniques que impliquen certs graus de creació artística, com l'arquitectura, presenten xifres de participació de les dones més elevades que per altres carreres tècniques. A més d'això, les carreres de belles arts que presenten una majoria de dones, però no als nivells d'altres carreres d'humanitats, han incorporat l'ús i estudi de les noves tecnologies de forma creixent  diversificant les branques tradicionals del dibuix, pintura i escultura cap a altres branques com el disseny gràfic o l'art audiovisual amb un component tecnològic molt elevat.

La recerca existent en aquests camps és escassa i tardana, i tot i que les corrents ciberfeministes impulsaren el seu volum, visibilització i interès encara es troba molt focalitzat en l'expressió artística, i menys, en els condicionants socials, polítics i individuals d'accés i ús de les tecnologies. De la mateixa manera, la investigació realitzada de donestech ha fet palesa la importància i paper d'aquestes tecnològues en el desenvolupament teòric i pràctic del feminismes, i també en el desenvolupament i pràctica tecnològica, i a més, ha mostrat algunes especificitats de les seves trajectòries i usos que creiem interessants d'aprofundir.

Davant dels reptes i paradoxes que, com s'ha vist, pot significar el fet que existeixi una major participació de les dones en les tecnologies amb components artístics, les necessitats de visibilització d'aquesta especificitat i les potencialitats que indagar en aquest àmbit i en el col.lectius de dones tecnòlogues artístiques pot aportar ens preguntem aquestes qüestions per aquest col.lectiu específic.

Així doncs ens preguntem quins factors, socials i personals, han determinat l'accés d'aquestes dones al món de les  tecnologies aplicades a l'art, quin ús i en quines condicions hi participen i quines resistències i desitjos de transformació expressen.

La incidència en les vies d'accés ens pot donar claus per entrendre i, així, incrementar la participació de les dones, la incidència en els usos i les condicions de la pràctica tecnològica ens permetrà visibilitzar els factors de permanència i progrés de les dones en aquests àmbits i, finalment, les resistències i desitjos de millora complementaran aquestes informacions i poden fer entreveure alguns reptes i potencialitats de futur des de les seves protagonistes.

Finalment, l'èmfasi en repassar els esdeveniments, trobades i accions... d'aquestes dones ens permetrà visibilitzar les contribucions que han generat aquestes dones en els àmbits tecnològics, però també artístics i socials.

 

OBJECTIUS DE LA RECERCA

 

L'objectiu general de la recerca és conèixer les especificitats de la col.lectivitat de tecnòlogues artístiques, i les seves contribucions, amb una visió glocalitzada des de Catalunya.

 

Els objectius específicis són diversos i s'enumeren a continuació:

 

-conèixer les principals vies d'accés a les tecnologies de les dones tecnòlogues artístiques

-conèixer els principals usos i pràctiques tecnològiques de les tecnòlogues artístiques

-conèixer els condicionants d'ús i pràctica tecnològica d'aquestes dones.

-conèixer els desitjos d'aquestes dones

-conèixer els principals reptes i potencialitats que les tecnòlogues artístiques tenen al davant

-conèixer les principals contribucions que han fet aquestes dones.

-repassar els principals esdeveniments, trobades i accions que s'han dut a terme en relació a les tecnologies i les dones en l'àmbit català.

 

Els objectius operatius també són diversos i s'enumeren a continuació:

 

-conèixer l'accés de les tecnològues artístiques a les tecnologies a través de les que ja hi participen.

-reutilitzar continguts i informacions generades prèviament en la matèria, sobretot, de la recerca anterior donestech (www.donestech.net)

-contribuir i generar continguts per a una tesi doctoral.

-crear un nou node d'informació a la xarxa en matèria de dones i tecnologies.

-visibilitzar les contribucions d'aquestes dones.

-fomentar la pràctica tecnòlogica entre les dones, sobretot la pràctica de tecnologies lliures.

-contribuir als debats teòrics actuals de l'estudi de les tecnologies, les dones, l'art i les seves relacions.

-transdisciplinar ciències socials, la ciència i la tecnologia i el món de l'art.

-sensibilitzar els entorns tecnològics i acadèmics sobre aquests temes.

-proposar mesures d'actuació pública per a la millora de les participacions i condicions de les dones tecnòlogues artístiques.

 

 

ENFOCAMENTS DE PARTIDA i PERSPECTIVA CONCEPTUAL

 

La investigació sorgeix de motivacions, interessos i preocupacions diverses que s'entrelliguen i es transdisciplinaritzen en un qüestionament constant de la nostra realitat i d'allò que està establert, des d'una perspectiva feminista, tant pel que fa a aproximacions teòriques com metodològiques.

La recerca pren com a teoria i pràctica general el feminisme, compartint així, l' oposició al sexisme i androcentrisme presents en la teoria i la pràctica  social i la voluntat transformació i superació de les desigualtats i discriminacions entre gèneres, també, en l'àmbit de les tecnologies.

Decididament, aquesta recerca comparteix amb un gran volum de literatura feminista, l'opinió que la subrepresentació de les dones en les tecnologies no s'explica per assignacions i predeterminacions naturals, dit d'una altra manera, els motius de la baixa representació de les dones en les tecnologies no tenen a veure amb el sexe, sinó, amb el gènere i els diferents rols  assignats a homes i dones de forma desigual i discriminatòria per les dones, sobretot en determinats àmbits tecnològics privilegiats.

I més enllà d'això, tot i agafar la categoria dona com a subjecte d'anàlisi, i a diferència del feminisme de la igualtat i la diferència que han tendit a la homogeneïtzació del subjecte femení , volem contemplar les dones en tota la seva diversitat i, així, partim d'aquelles teories i literatura prèvia postfeminista que qüestionen la dicotomització construïda socialment, i de forma desigual, dels gèneres intentant visibilitzar, així,  la multiplicitat de gèneres i de relacions amb la tecnologia que existeixen.

D'aquesta manera aquesta tesi parteix del rebuig de les tesis essencialistes i s'acosta a la literatura constructivista, però també, a la literatura que situa en una posició central les diferències individuals. Si bé no hi ha intenció de negar el paper de les estructures socials existents, les tradicions i la socialització dels gèneres desigual, partim que aquesta socialització no té perquè negar les voluntats i aptituds individuals de les persones i, en aquest cas de les dones, i més en un moment actual on l'heterogeneïtat s'ha introduït, en bona mesura, en les nostres societats i les relacions socials que s'hi desenvolupen.

Igual com les ciberfeministes partim de reconèixer les noves oportunitats que les tecnologies ofereixen per l'emancipació social i de gènere per a les dones. I encara més, les noves tecnologies de la informació i comunicació, on les dones encara hi han estat més presents i han contribuït, notablement, a la seva expansió i diversificació.

Metodològicament, abracem també el ciberfeminisme en la voluntat de transdisciplinarització, heterogeneïtzació i combinació teòrica i pràctica en el desenvolupament de la recerca.

Partim, a més,  de la voluntat que aquesta recerca esdevingui, en si mateixa, un acció per a la transformació social i de gènere. Així compartim i utilitzem referències, criteris i metodologies pròpies de la recerca activista i ciberfeminista, que treballen en col.laboració, en horitzontalitat i en multidisciplinarietat, que ofereixen espais de participació, que possibiliten que els seus objectes d'estudi esdevinguin subjectes i que utilitzen eines i llicències lliures per a la redistribució del coneixement i, per això, també, utilitzem les noves tecnologies lliures de la informació i comunicació com a eina, pràctica, representació i acció en el mateix procés de recerca.

 

 

 

SUBJECTES D'ANÀLISI, MARTC TERRITORIAL, MARC TEMPORAL I PERSONES DESTINATÀRIES.

 

En la present recerca, es pretenen conèixer les especificitats de la participació de les dones a les tecnologies i el món de l'art,i  de les seves condicions, a partir de les que ja hi participen.

Entenem com a dones tècnòlogues aquelles que, en primer lloc, s'autoidentifiquen com a tals, i en  el cas de la selecció específica aquelles que estudien, treballen o dediquen bona part del seu temps a l'ús o desenvolupament de tecnologies. L'elecció d'aquest col.lectiu s'ha fet perquè es considera que d'una o altre forma han superat les barreres d'accés, encara existents, per la majoria de dones i en elles, és possible que hi trobem algunes claus de participació i condicions de permanença i progrés.

D'igual manera entenem com a dones tecnòlogues artístiques aquelles que s'hi autoidentifiquen, però per a la selecció,  aquelles dones que en les seves activitats artístiques fan un ús intensiu i avançat de les tecnologies, que majoritàriament sembla que coincidiran en les que treballen en els àmbits de la música electrònica, en la producció d'obres i esdeveniments visuals o audiovisuals i del disseny gràfic.

L'àmbit d'anàlisi, almenys en una aproximació inicial, serà Catalunya, i, sobretot, Barcelona. Però, donat que hi ha molta informació que prové d'estudis i desenvolupaments teòrics des d'altres àmbits, la visió serà glocalitzada. Per això no es descarta la comparació amb altres àmbits geogràfics, i existeix la voluntat d'emmarcar la recerca almenys en l'àmbit europeu.

Pel que fa a la temporalitat s'estudiarà el moment actual, tot i que no es descarta una anàlisi descriptiva evolutiva si la informació existent ho permet i s'escau pel que cal analitzar. De totes maneres, i veient les informacions disponibles l'element evolutiu s'iniciarà a finals dels anys 90 o, fins i tot, entrat el segle XXI.

Les persones destinatàries, evidentment i en primer lloc, seran les mateixes dones participants i subjectes d'anàlisi, així les dones tecnòlogues i específicament les tecnòlogues artístiques.

En segon lloc la diversitat d'institucions, entitats i persones que treballen en el món tecnològic, el món artístic, i les que treballen en qüestions de gènere.

En quart lloc, els entorns acadèmics i les universitats.

En cinquè lloc, i per les característiques dels formats, els públics virtuals.

I finalment, la societat en general a través de facilitar anàlisi que permet conèixer i sensibilitzar en la matèria.

 

METODOLOGIES

 

METODOLOGIES D'ANALISI , TEMPORALITZACIO DE LA RECERCA I ACTIVITATS

 

metodologies, eines tecnològiques i anàlisi qualitativa i quantitativa

 

Els enfocaments d'aquesta recerca deixen clara l'aproximació activista i feminista de la investigació i, aquesta declaració, es fa també palesa en la tria i ús de les metodologies de recerca.

Així doncs, l'aplicació de les característiques pròpies de la recerca activista com l'èmfasi en la subjectivitat, el foment de la participació, la tendència a l'horitzontalitat, la pràctica de col·laboració i compartiment del coneixement generat i la potencialitat transformadora de la investigació prenen rellevància en aquest procés de recerca  i, així, s'intentarà dur a terme i presentar.

Les noves tecnologies de la informació i de la comunicació suposen noves oportunitats per la recerca social, i encara més, en estudis relacionats amb les tecnologies.

La seva utilització permet la sostenibilitat dels projectes i una millor redistribució i presentació de la informació generada.

Aquestes tecnologies, doncs,  han generat noves formes i contextos per a la investigació social que seran explorats i utilitzats en aquesta recerca com a eines d’investigació i presentació de resultat. Sobretot, s'incidirà en les tecnologies i llicències lliures.

Així  es construirà una web en programari lliure orientada a la investigació social en matèria tecnològica, que, a la vegada, permetrà la participació i visibilització dels seus resultats i d’altres informacions rellevants que es volen redistribuir i, d'acord amb això, també s'usaran les llicències lliures per a la protecció i difusió dels continguts i reflexions generades en la recerca,  per tal de fer circular totes les dades compilades, les narratives i els resultats sense restriccions i amb l'ànim de potenciar xarxes de col·laboració, estimular nous debats,  recerques i pràctiques en l'àmbit de les dones i les tecnologies.

 

Per tal d'analitzar què ha determinat l'accés d'aquestes dones al món de les noves tecnologies i quin és l'ús que en fan, els condicionaments, contribucions, reptes i potecialitats es planteja  la triangulació metodològica,  amb un important volum de recol.lecció i anàlisi a nivell qualitatiu i una anàlisi quantitativa descriptiva, i explicativa en el cas que sigui possible la recodificació i anàlisi dels resultats de la recerca qualitativa.

D'aquesta manera, per una banda,  es realitzarà una recerca qualitativa a través de la revisió bibliogràfica de la literatura que feminista, de les ciències socials, científicotecnològica i de l'àmbit de les belles arts que ha indagat en la relació entre les dones i les tecnologies. Aquesta revisió pretén presentar l'evolució de l'estudi de les dones, les tecnologies i l'art emfatitzant les qüestions socials, així com, els principals debats que han anat generant, per permetre la contextualització d'aquesta recerca en relació a l'entramat teòric precedent.

A més d'això es realitzarà una anàlisi qualitativa dels resultats de les enquestes semiobertes on-line del projecte donestech a més de  diverses entrevistes en profunditat i dels distints grups de discussió realitzats. Però, per aprofundir, encara més, en la col.lectivitat de dones tecnòlogues es realitzaran més entrevistes en profunditat i històries de vida.

Aquesta recol.lecció i realització de recerca qualitativa pretén aportar les informacions necessàries per tal de conèixer els perfils de les dones tecnòlogues i, concretament de les tecnòlogues artístiques, els seves condicions sociodemogràfiques i permetre l'anàlisi de les seves relacions amb la tecnologia, així com, els seus usos, pràctiques, condicionants i desitjos.

Per altra banda es durà a terme una recerca quantitativa descriptiva a partir de les dades disponibles existents de l'INE i l'Eurostat, tot i que s'és conscient de les limitacions existents pel que fa a la disponibilitat de dades, per tal de mostrar, d'una forma evolutiva i actualitzada, el nivell de desenvolupament dels equipaments tecnològics a la nostra societat, les xifres de participació de les dones a les tecnologies en diferents àmbits i algunes qüestions sobre els seus usos disponibles públicament. En aquesta anàlisi descriptiva s'emfatitzarà el context català.

A més, part d'aquesta recerca qualitativa realitzada, la provinent dels qüestionaris donestech, es preveu que sigui recodificada, si és possible,  i facilitar, així, l'anàlisi comparativa quantitativa entre col.lectius. Aquest fet, permetrà que ambdues es complementin per donar una visió més integrada de l'estudi.

 

Temporalització i activitats del procés de recerca

La recerca es realitzarà temporalment, però no sempre cronològicament, en diverses fases flexiblement diferenciades que, de forma constant, aniran entrelligant la recerca social amb la pràctica i reflexió tecnològica.

 

Disseny de la recerca, recol.lecció i exploració de la informació existent i construcció de la web per la investigació

En una primera fase es procedirà al disseny de la recerca i a  l’exploració de les informacions existents, tant a nivell qualitatiu com quantitatiu, així com de la bibliografia diversa que ha tractat allò relatiu a les dones i les tecnologies, i a les tecnologies i l'art. Paral.lelament, s'iniciarà la tria de les eines tecnològiques a desenvolupar i la construcció d’una web com a eina d’investigació, arxiu i difusió de les informacions rellevants per la recerca.

S'explorarà la principal literatura que relaciona les dones i les tecnologies per tal de mostrar l'evolució de la recerca en aquests àmbits en el temps i les distintes teories, aproximacions, perspectives, corrents i espistemologies que han estudiat i analitzat quelcom relacionat amb les dones i les tecnologies. Val a dir que es revisarà, especialment, la literatura feminista, emfatitzant la ciberfeminista. Per a qüestions metodològiques, també, es revisarà la literatura relativa a la recerca activista.

Per les especificitats del col.lectiu a estudiar, s'explorarà la literatura que relaciona les dones amb les tecnologies i l'art.

Es revisaran les principals fonts de dades públiques que contenen informacions rellevants per a l'anàlisi de la participació i la relació de les dones amb les tecnologies. Així com les dades de l'INE sobre les noves tecnologies de la informació i comunicació, les dades de l'Idescat  i l'eurostat també en aquest àmbit, les dades sobre educació del ministeri d'educació i ciència, les dades d'educació i sobre les dones de l'instituto de la mujer, els informes de la secretaria de Telecomunicacions i la societat de la informació de la Generalitat de Catalunya i de l'Institut Català de les dones. I, a més, per complementar algunes informacions que encara no s'inclouen en les informacions institucionalitzades, s'utilitzaran diversos estudis publicats  sobre dones tecnòlogues.

Es preveu també, analitzar dades específiques sobre determinades branques d'estudi de les belles arts i altres estudis relacionats reglats.

En una segona fase es recollirà  la informació recollida a través del qüestionari semiobert online de la recerca previa de donestech. Al tall de l'abril del 2007, el total de  dones que han respost l'enquesta és de 302.  El 78% (229 dones) resideixen a l'estat espanyol i la resta resideixen a altres països d'Europa, Amèrica del Sur, Amèrica del Nord i Oceania.  El conjunt de les dones entrevistades provenen principalment de Catalunya. El número de dones  que resideixen a Catalunya que han contestat el qüestionari és de 183.

En aquesta segona fase també es recolliran i revisaran les entrevistes en profunditat i els continguts dels grups de discusió que es realitzaren en el marc de la recerca donestech. També s'incorporaran entrevistes de webs de difusió ciberfeminista disponibles públicament.

 

Entrevistes en profunditat  i col·laboracions per la recerca.

En una tercera fase s'iniciarà la realització d'entrevistes en profunditat i la realització de possibles col.laboracions per la recerca.

Les entrevistes en profunditat segueixen una estructura similar al qüestionari de donestech, però ampliaran les preguntes per permetre l'aprofundiment en algunes qüestions, sobretot d'usos, impactes i millores, i ,  alhora qüestions per comprendre la relació entre gèneres, el gènere i les tecnologies i algunes apreciacions en relació al ciberfeminisme. A la vegada, es permetrà un cert marge per adaptar l'entrevista al perfil de la dona entrevistada.

El guió de les entrevistes serà semi obert, i tindrà diverses parts. La primera inclourà aquelles preguntes sociodemogràfiques bàsiques que inclouran qüestions específiques per a l'anàlisi de les qüestions del gèneres com les persones a càrrec o l'orientació sexual. La segona inclourà les preguntes per al coneixement de les vies d'accés, les formes d'aprenentatge i el seguiment de les seves trajectòries personals. Una tercera part incidirà en els usos i pràctiques tecnològiques. Una quarta part en els condicionants d'aquests usos i pràctiques, tant socials, com tecnològics i les possibles influències o aportacions del feminisme. I finalment, una darrera part inclourà preguntes per a entreveure millores per el futur i els principals reptes i potencialitats que es plantegen.

Les dones a entrevistar es triaran per ser tecnòlogues artístiques o expertes en la matèria i, sobretot, en funció de la diversitat d'experiències en les que es buscava aprofundir i, també, després d'aclarir la participació voluntària i lliure de la persona. Aquestes entrevistes es duran terme de forma individual, però també de forma col·lectiva en els casos en que es cregui necessari.

 

Anàlisi de les informacions.

En una quarta fase es procedirà a l'operacionalització i anàlisi de les informacions obtingudes i recollides. Per una banda, s'analitzaran les estadístiques públiques d'una forma descriptiva i per altra es provarà de recodificar els resultats de l'enquesta en variables i dades quantitatives (si es veu factible), per així permetre una anàlisi quantitativa de la recerca on-line que es dugué a terme.

A banda de l'anàlisi quantitativa,  es realitzarà una anàlisi qualitativa de les narratives compartides per les dones tecnòlogues per visibilitzar processos en les trajectòries i pràctiques, noves informacions rellevants i, també,  matisar i complementar algunes qüestions mostrades en l'anàlisi quantitativa, però, sobretot, per respondre als objectius específics d'aquesta recerca.

Aquest doble procés d'operacionalització i sistematització de la informació combinarà la pràctica presencial amb la virtual i s'enmarcarà en la transdisciplinarietat entre les ciències socials, les tecnològiques i les belles arts. Evidentment, l'ús de les tecnologies. la web  i el programari per la investigació i arxiu serà constant, però també amb un increment de les trobades humanes.

 

Elaboració de resultats, presentació i difusió.

En una cinquena i darrera fase, es presentaran els resultats en diverses formes i formats que van des del paper fins als documents audiovisuals i multimèdia.

Durant tot el procés de recerca s'omplirà la web de tots els resultats i altres informacions rellevants per conèixer i compartir les característiques de les dones tecnòlogues artístiques, les vies d'accés a les tecnologies, les pràctiques, els  desitjos, els reptes, les potencialitats, les contribucions i tot el moviment que hi ha, tant a nivell físic com virtual, que es relaciona amb les dones, les tecnologies i l'art.

Es redactarà l'estudi per tal de ser presentat en la seva totalitat i es preveu la redacció d'articles i similars per entorns acadèmics, activistes i/o publicacions especialitzades. A més de la tradicional presentació de tesi, segurament més enllà de la fi d'aquest projecte,i, que per tant, no s'inclou en aquest projecte.

Es preveu la creació de visualitzacions informàtiques, com la mateixa web, núvols de paraules clau i representacions similars multimèdia, per tal de mostrar tant les dades com les narratives generades. D'aquesta manera serà possible presentar les informacions i resultats de la recerca d'altres maneres que contribueixen a  fomentar la reflexió i l'anàlisi. Per la realització d'aquestes visualitzacions es tidran en compte recerques anteriors en matèria de visualitzacions, l'experiècia, el tipus de programari i les possibilitats d'interactivitat i accés que ofereixen.