Quan les cendres de l'èxit de Xènia tens un whatsapp encara guspiregen, l'escriptora Gemma Pasqual comença a tastar el sabor d'un nou èxit literari: La rosa de paper, un homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés pel qual l'autora confessa tindre “una gran debilitat”. Amb motiu de l'Any Estellés celebrat en 2013, Gemma va tindre sobre la taula diverses propostes editorials per escriure un llibre sobre el poeta de Burjassot. Les va rebutjar totes “perquè Estellés no ha de seguir modes i és un personatge molt complicat d'explicar als xiquets perquè parla molt de política i de sexe”, indica, tot i que la d'Almoines ja havia hi fet una primera aproximació en Quan deixàvem de ser infants. “Ara, però, he tingut la necessitat d'explicar-ho als més menuts. I he optat per un Estellés pròxim, dolç, de bones notícies, evocant poemes i el passat”, expressa l'escriptora.
Una novel·la per a xiquets molt allunyada de l'estil de la reeixida Xènia tens un whatsapp, immediata, sense grans descripcions personals, però amb el substrat social que impregna els seus llibres tot i ser una “novel·la romàntica d'encàrrec”. “M'imagine que l'editorial –Barcanova– volia una novel·la d'amor i d'èxit”, afirma l'escriptora , el primer impuls de la qual va ser dir que no. Finalment s 'ho va prendre com un repte per al qual va investigar el que s'estava escrivint en aquest estil per als joves francesos i italians. Però prompte va oblidar-se de l'omnipresent Federico Moccia per centrar-se en la realitat més pròxima. “Volia una novel·la nostra, catalana de la gent d'ací, diferent, sense sexe i sense drogues, i no ho dic perquè no n'hi haja d'haver, sinó perquè volia una novel·la fresca”, explica Gemma, qui confessa ser una dona romàntica.
Això no obstant, no hi a molt d'ella en el llibre –potser les referències literàries i el bagatge cinematogràfic representat en la iaia de la protagonista– perquè la distància generacional i de l'experiència vital la situen en altres circumstàncies. “Ara bé, les papallones que sentim a l'estómac quan ens enamorem les trobem en totes les edats. Per això crec que és una novel·la que ha agradat a totes generacions: la química de l'amor sempre és la mateixa i mai no s'oblida”.
A colp de pantalla
Però a més d'agradar al lector –la primera edició s'ha venut en un tres i no res, i ja se n'han fet edicions per a Itàlia– el text també ha aconseguit l'aplaudiment de la crítica. “Aquesta combinació d'èxit entre crítica i públic també ha sigut una sorpresa perquè sí que és cert que sempre he tingut el suport del públic adolescent, però els best-sellers no solen anar acompanyats de bona crítica. No m'ho esperava i em feia molta por perquè jo he canviat molt de registre en aquest llibre, que he escrit amb un somriure a la boca. Tot això, em fa la sensació d'escriure i viure en una literatura normal” agraeix Pasqual.
I és que la fama de la Xènia ha corregut més ràpid per les xarxes socials que pel boca-orella. L'autora ha aconseguit en totes i cadascuna de les presentacions que n'ha fet als instituts, que els joves lectors interactuaren amb ella a través dels seus comptes de Twitter. “Jo crec que la segona part hauria de ser: Xènia tens un twitter”, fa broma Pasqual.
I és que per a ella, dedicada per vocació i per passió als textos per a adolescents, resulta molt fàcil connectar amb les seues inquietuds i necessitats. “Crec que durant aquest temps he aconseguit estirar-los cap a camps que no coneixen com la memòria històrica, amb L'últim vaixell, alhora que ells m'estiren a mi cap a un futur immediat”, comenta Gemma. Per això adverteix als escriptors més tradicionals que aquestes generacions creixen a colp de pantalla. “Ens hem d'actualitzar tots perquè els nanos lligen a través de les pantalles i és una cosa que hem de tindre present a l'hora de crear. Jo estic desitjant que una dia em cride una editorial per fer un llibre purament electrònic i el puguem enganxar directament per exemple a la seua música”, expressa.
A més, considera que les noves tecnologies poden ser una eina fonamental per a aconseguir nous lectors i lectors habituals. “Les noves tecnologies ens obrin les portes a altres camps i serveixen per a visualitzar la literatura, sobretot en aquests temps en què no tenim mitjans de comunicació en català. És, per tant, una bona manera de donar-se a conéixer. Podem utilitzar les noves tecnologies per a omplir la xarxa de literatura”, tot i reconéixer que és molt tradicional a l'hora de llegir i de veure la literatura per la seua edat.
Invisibles
Això no obstant, Gemma considera que l'Administració hauria de complir amb el paper que li pertoca de foment de la lectura i que, segons la seua opinió, no desenvolupa. “Les iniciatives privades haurien de ser un complement i el president de la Generalitat hauria d'estar content de presidir uns premis Bromera o d'inaugurar la plaça del Llibre, però als nostres governants no els interessa la cultura... Tenim més projecció que mai, amb una qualitat fantàstica, naixen editorials i n'hi ha d'altres que es reinventen, els nostres escriptors publiquen pertot arreu, es fan moltíssimes traduccions i no és que no ho valoren, és que a més tracten d'invisibilitzar-nos i, és clar, és molt difícil subsistir en aquest context”, lamenta l'escriptora. Finalment, ens avança que ja treballa en un nou llibre per a 2015. En aquesta ocasió de vampirs, perquè, segons explica, el primer d'ells va ser de l'Empurdà.